La treballadora social, neix o es fa?
Algunes qualitats de la treballadora social es pot dir que neixen amb ella. El seu interès per la professió ho demostra. Però és també molt important la formació sense la qual la seva inclinació personal podria resultar inadequada. Per exemple: conec el cas (de fa molts anys) d’una assistent social que en una entrevista amb una clienta es va posar a plorar a causa del que aquesta li exposava. Sens dubte que no era això el que esperava aquella persona, sinó comprensió i orientació del que havia de fer.
Com veu la professió actualment?
Estic una mica allunyada dels diversos camps de treball. Però tinc la sensació –i voldria equivocar-me- que els treballadors/res socials corren el risc de burocratitzar el seu treball.
He tingut pocs contactes amb professionals actualment, però he comprovat que algunes/es fan molts tràmits administratius i burocràtics. Per exemple, gestionar el cobrament d’una estada en centre residencial.
El seu llibre ‘El Método de Trabajo Social’ va assenyalar el camí d’actuació a l’assistent social -actualment treballador social- a ser més eficaç, tant pel que fa a l’atenció individualitzada com a la comunitària i va esdevenir una icona imprescindible a la facultat. Pensava en aquell moment que el seu mètode tindria tant bona acollida? Per què?
No vaig pensar en el seu ressò. Ho vaig escriure perquè era el que estàvem treballant en els equips de treballadors socials amb qui tenia contacte professional. En el que vaig publicar en el número 55 de la Revista de Treball Social sobre el mètode bàsic, hi vaig posar algun exemple, escrit per alumnes que estaven fent pràctiques de treball comunitari amb el nostre treball de l’equip de professionals. Seria bo que professionals d’ara actualitzessin alguns aspectes d’acord amb les necessitats i els mitjans actuals.
La Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or del Col·legi del Treball Social de Catalunya i el III Premi Estatal del Treball Social, són guardons que ha rebut per homenatjar les seves aportacions tant teòriques com pràctiques al món del treball social. A dia d’avui està jubilada. Diria que li ha quedat alguna experiència vital al tinter?
Se’m fa difícil contestar aquesta pregunta. En l’acte que vaig rebre el premi estatal, vaig fer constar que considerava que aquell premi el rebia dedicat a tots els professionals amb els qui vaig treballar en equip. Sola, es possible que no hagués arribat on vaig arribar amb el meu treball i amb les meves experiències. No hi ha dubte que la possibilitats de tècniques de treball actualment poden haver canviat molt.
Per Marta Ribas
