En termes generals, quin aprenentatge has tret de la teva experiència professional?
He après que no tothom té les mateixes oportunitats i que aquest fet també afecta la salut. Que la realitat és diversa i policromàtica. Que totes les disciplines juntes sabem ben poca cosa, però quan ho compartim, aquest poquet que sabem en ocasions és molt útil per algunes persones.
Que no tenim dret a interpel·lar a les persones dient-lis com han de viure. Que no podem deixar de revelar-nos contra allò que ens sembla injust.
He après a exercir un treball social sense complexos. He après a alçar la veu dient que Mary Richmond parlava d'evidència científica al 1917 i he après que Gordon Hamilton era una senyora i no un senyor com sempre havia cregut.
He après la importància de publicar i d'estar present a les xarxes socials. He après que cal fugir del Treball Social Líquid (agafant el sentit de Bauman), un treball social que no aprofundeix. I he après que escoltar ajuda molt més que parlar.
Com creus que ha evolucionat el treball social des que vas començar a treballar fins el dia d’avui?
Vaig acabar d'estudiar l'any 1983 i en aquells moments havíem d'explicar molt què era ser un assistent social, com ens dèiem llavors, i era francament difícil. Aquell any es va crear l' Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut Català d' Assistència i Serveis Socials (ICASS). Després van venir desplegaments de lleis, implicació dels poders públics, desenvolupament dels serveis socials, prestacions i serveis abans inexistents, pensions no contributives, la llei de serveis socials, la llei de la dependència i tants altres avenços en els que els treballadors socials hem estat impulsors i protagonistes. La progressió del títol d'assistent social, el de Diplomat en Treball Social i ara el Grau, ens ha obert la porta a la recerca i al creixement.
Quan la reforma de l'atenció primària, vaig ser la tercera o quarta treballadora social que va començar a treballar a l'ICS, en un centre d'atenció primària en el que avui en som més de dues-centes. El treball social sanitari no només ha crescut en número, també en coneixements, en la seva sistematització, en la creació de protocols, en la recerca... i el seu progrés no es pot aturar! Quan tens l’oportunitat de mirar enrere i veure el què hem construït, és quan veritablement te n’adones de com hem avançat.
Què t’ha aportat professionalment i personalment la teva vinculació al Col·legi?
Sempre m'ha agradat estar vinculada i participar en el Col·legi Professional, és per mi un deure. He estat 8 anys formant part de l'equip de la RTS que per a mi ha estat un pou de coneixement, d'oportunitats, de trobades amb grans professionals i amics. En l'actualitat formo part de l’Assessoria de Publicacions No Periòdiques.
Agraeixo especialment a la Comissió de Salut, el seu aixopluc i quòrum per compartir i construir professió, sobretot en els anys 80 quan els treballadors socials sanitaris estàvem tan sols en els nostres llocs de treball. Vull reconèixer a més, en els darrers anys, l'esforç que ha fet el Col·legi per modernitzar-se, generar opinió i fer-se un lloc a la societat. En el Col·legi he passat bones estones. M'agrada sentir que és un lloc amb gran història però viu, em sento a gust. És casa meva.
Com t’has sentit en haver rebut la Medalla d’Or en la categoria de Significació del Treball Social en el moment actual?
M'he sentit molt emocionada i agraïda. He treballat molt i ho he fet amb molt entusiasme i dedicació, però se què també he tingut molta sort.
Treballar a l'àmbit sanitari m'ha donat oportunitats de desenvolupar la professió en moltes àrees, des de l'assistència i la docència passant per la gestió i la recerca. Sempre he comptat amb el suport de la gent que integren els serveis de salut, per això m'emociona encara més, perquè la quantitat de vots que he aconseguit provenen de la professió. No m' imaginava que aquest premi em pogués fer tanta il·lusió però així és, i em sembla una magnífica idea celebrar el dia mundial del treball social d'aquesta manera.
Quin consell els hi donaries a les futures i futurs treballadors socials?
Els hi diria que lluitin per ser bons professionals, que tinguin mestres, treballadors socials en els que emmirallar-se i que diguin: “jo vull arribar a exercir la meva pràctica professional com aquell”. Que siguin generosos amb els companys, que parlin més d'allò que fem bé i menys del que els altres fan malament sinó és per construir. Que dubtin, que el dubte és un bon amic i la incertesa allò que més trobaran en la seva vida professional.
Quins són els motius que van fer que dediquessis la teva carrera professional al treball social sanitari?
Va ser la Sra. Pilar Malla, la primera Síndica de Greuges de Barcelona, la que em va animar a que em presentés a una convocatòria de places que hi havia a l' Hospital General de La Vall d' Hebrón quan jo estava a punt d'acabar els estudis de Treball Social.
L’experiència de treballar a la Unitat de Cremats i Cirurgia Plàstica va ser tan dura com interessant. Tan sols tenia 21 anys i vaig haver d'enfrontar-me al dolor, al patiment, a la mort, a la deformitat i atendre a les persones i a les famílies sense pràcticament recursos que oferir. Això va suposar per mi una font d'aprenentatge total i que em fascinés el món sanitari i les immenses possibilitats de desenvolupament del Treball Social en aquest medi.
Corrien els anys ‘80 i s'anava obrint camí la reforma de l'atenció primària de salut a Catalunya. No vaig dubtar ni per un moment viure en primera persona aquella revolució. Des de l'any ‘88 i fins ara, el Treball Social Sanitari a l'atenció primària ha estat la meva principal dedicació i he tingut l’oportunitat de treballar en diversos centres d'atenció primària fent assistència individual i familiar, atenció grupal i participant en programes de salut comunitària.
El treball social sanitari acompanya a les persones en els moments en que la salut és més feble. Escolta i empodera a la persona i la família davant el diagnòstic i el tractament, posa les eines per facilitar el maneig de la malaltia i promou la vinculació i les relacions socials per a minorar els efectes adversos de les malalties.
M'apassiona el treball social sanitari!
Per Marta Ribas
