Per què s’ha decidit fer un congrés sobre les violències en els escenaris actuals?
Fent un repàs dels continguts de totes les jornades anteriors de Serveis Socials Bàsics, des del 1997, i del I Congrés de Serveis Socials al 2014, els comitès van trobar a faltar un tractament en profunditat del tema de la violència. Estava clar que aquest fenomen mereixia d’una atenció especial, i que podia constituir en si mateix l’objecte de reflexió i debat del congrés. Ens semblava, a més, que algun tipus de violència es troba arrelada en tot un ventall de problemàtiques i dificultats que afecten les persones usuàries de serveis socials, i que lluny d’eradicar-se en el decurs del temps, sembla intensificar-se i reproduir-se en nous escenaris propis de la època que estem vivint.
Com a comissionada, quina experiència estàs vivint amb l’organització del congrés i la temàtica que es tractarà?
L’organització d’un congrés comporta molta dedicació i esforç per part dels membres dels comitès que hi treballen. A mesura que anem tenint més perfilat el contingut i forma que tindrà el congrés veig els membres dels comitès més entusiasmats i amb ganes de veure el producte final del seu treball.
Des que hem començat a organitzar-lo hem mantingut un blog del congrés en el qual han participat professionals de diversos àmbits i serveis, als quals agraïm que ens hagin aportat el seu coneixement i les seves reflexions sobre la violència amb què treballen.
I a hores d’ara, ja podem dir que el congrés realment està despertant molt d’interès entre els professionals. Hem rebut moltes propostes de treballs i comunicacions, i el nivell d’inscrits es va accelerant a mesura que ens acostem a les dates de la seva celebració.
Quins tipus de violències ens ocupen i preocupen en l’actualitat?
Ens segueixen preocupant violències en les quals hem estat treballant des de fa ja temps, com la violència masclista, el maltractament a la infància, etc., i que encara estan lluny de ser resoltes. Altres manifestacions de la violència han aparegut de la mà de les noves tecnologies, de la crisi econòmica o de les noves realitats vitals que s’originen fruit de la mobilitat i trànsit de les persones entre fronteres.
Per tal de donar cabuda en el congrés a tots aquests tipus de violències, hem organitzat els diferents espais i taules en grans blocs temàtics, com ara “violència entre iguals”, “violència institucional” o “violència a les xarxes”, entre d’altres.
És possible establir elements comuns a tots els tipus de violències?
Això és el que volem saber a partir del que es reflectirà al congrés. De moment podem tenir algunes idees i intuïcions. Com ens trasllada el Dr. Antonio Andrés Pueyo en una de les seves aportacions al blog “La causa de la violencia, de cualquier tipo de violencia, es la decisión de los violentos de ejercerla.”
Disposem de suficients protocols i eines per donar resposta a les diferents necessitats quan parlem de violència?
Penso que en això tenim encara molta feina a fer. Especialment quan parlem d’aquestes manifestacions de violència menys explorades o conegudes. Penso que quan parlem de violència tendim a centrar-nos sobre tot en la víctima, i hauríem de variar el punt de mira també, o més expressament, cap a la persona violenta. Sinó tindrem sempre una versió esbiaixada del problema i per tant també dels protocols d’intervenció.
Quin és o ha de ser el rol de serveis socials quan hi ha un cas de violència?
Els Serveis Socials han de poder desplegar circuits i protocols d’actuació que permetin donar aquesta atenció a la persona usuària de forma àgil, efectiva i curosa amb el seu malestar psicològic, tot evitant la possible victimització secundària que es pot derivar d’una intervenció professional precipitada o escassament planificada.
Finalment, voldria apuntar la prevenció com a un objectiu que hauria d’ocupar un espai important entre les funcions de serveis socials, tot participant en el desenvolupament de projectes i programes comunitaris que tinguin aquest propòsit.
Per Laura Saula
