Conèixer de primera mà la realitat de les treballadores socials a Catalunya per tal de poder impulsar millores significatives en la pràctica professional. Aquest és l'objectiu principal de l'estudi sobre la professió, elaborat pel Col·legi durant el 2024 i que s'ha presentat aquesta tarda en un acte celebrat a la Seu Central del TSCAT i que ha reunit una seixantena de persones entre presencials i en línia.
La degana del Col·legi, Conchita Peña, ha obert l'acte incidint en la importància d'aquest estudi per "establir un marc de referència sobre l’estat de la professió" i, a la vegada, "posicionar-se com un referent en el coneixement de les diferents realitats de les treballadores socials, amb un esperit crític que manifesti reptes i oportunitats per a la professió".
Tal i com ha apuntat la degana, aquest estudi permet conèixer i identificar tendències; extreure conclusions sobre com el sector social i privat reconeix la figura de la treballadora social i la valora; reflexionar sobre la vocació i el compromís; identificar els desafiaments i reptes de les condicions laborals i de creixement professional; i posar de manifest les oportunitats de millora. "Com les dades d’aquest estudi poden ajudar a millorar la professió, està a les nostres mans. A les de totes", ha finalitzat Peña.
Dades per a la reflexió
Seguidament, ha près la paraula l’Àlex García, tècnic prospector del TSCAT que ha fet el treball de camp i la compilació de les dades obtingudes. En la seva intervenció ha explicat alguns dels resultats més rellevants d'aquest estudi que s'ha realitzat a través de 2.031 enquestes i 54 entrevistes a treballadores socials i 162 enquestes i 21 entrevistes a empreses privades, entitats sense ànim de lucre i l’administració pública.
S'ha parlat dels principals àmbits d'intervenció i dels càrrecs que ocupen les professionals, de les condicions laborals, dels rangs salarials, de les càrregues de treball, el nivell de satisfacció amb la professió, la feina i el Grau, de les preocupacions del col·leciu, de la cura i de la violència en el lloc de feina.
En aquest sentit, com a dades i conclusions generals s'han compartit les següents:
- La professió del treball social a Catalunya es troba clarament feminitzada amb un 91,2% de dones exercint aquesta tasca.
- El 70% de les professionals es concentren en els àmbits de Serveis Socials Bàsics, Salut, Gent gran i Salut Mental.
- L’administració pública representa el 60,9% de la contractació de la figura de la treballadora social.
- Únicament el 4,9% de les professionals exercint ocupen càrrecs de direcció i gerència.
- El 94,6% de les professionals treballen a compte d’un altre, front el 0,6% que treballen per compte propi.
- Els rangs salarials més baixos predominen en el sector privat amb un 84%.
- Un 23,6% de les treballadores no disposen d’un espai per l’atenció directa que garanteixi la intimitat de les persones ateses en les entitats del sector privat front un 94% que sí que en disposen a l’administració pública.
- La càrrega de treball és considerada a l’administració pública com excessiva o elevada en un 66,7%.
- La preocupació més destacada de les professionals és la manca de valoració i reconeixement en un 82,3%.
- El 53,6% de les professionals manifesten una mancança clara de suport cap a la cura de la salut mental per part de les seves entitats.
- Un 50,3% de les professionals afirmen haver patit violències al seu lloc de feina.
Propostes per millorar la professió
A partir d'aquestes dades, la degana del TSCAT ha volgut fer algunes reflexions. En relació a l’escassa presència de treballadores socials en càrrecs directius que, a més, és un tema que preocupa molt o força a un 80% de les enquestades, Conchita Peña ha assegurat que "la societat heteropatriarcal imperant afecta no només a la consideració general per situar dones en càrrecs directius sinó que també influeix en les pròpies dones i la seva tendència a infravalorar-se i no apostar per càrrecs de responsabilitat sinó per càrrecs de base i d’atenció directa".
En relació a les preocupacions manifestades per les enquestades (manca de valoració i reconeixement, la invisibilització en càrrecs directius, les condicions laborals i el desconeixement per part de la ciutadania de la professió), la degana ha assegurat que això "marca un camí com a col·legi professional, que lluitem per la dignitat i el reconeixement del Treball Social", però indica també "com la societat, començant pes seus dirigents, no valora prou les professions de cura i acompanyament".
La degana també va incidir en qüestions com les violències en els llocs de treball, ja que més de la meitat de les treballadores socials enquestades diuen haver patit aquestes situacions. "Aquesta és una dada del tot inacceptable", ha dit. I ha afegit "la violència no pot ser “normal” en cap cas ni sota cap circumstància. Reclamem poder fer la nostra feina amb seguretat. No podem curar ni acompanyar si estem sotmeses a pressions i situacions de violència".
Arran dels resultats d'aquest estudi i com propostes de futur, Conchita Peña n'ha indicat algunes com per exemple actualitzar i millorar els convenis col·lectius, assegurar la igualtat de condicions en els àmbits privats i públics, augmentar les professionals en els equips, aconseguir la categoria adequada a l’administració pública, reconeixent el grau A1 com en d’altres professionals amb el mateix grau universitari, implementar serveis de suport emocional per a les treballadores socials i formacions específiques per a la gestió de l’estrès i actualitzar els estudis universitaris, per adaptar-se a les noves realitats socials i tecnològiques.
Per saber més sobre aquest "Estudi de la professió. Una aproximació a la situació de les treballadores socials a Catalunya" es pot consultar el document tot sencer o veure un resum executiu.
