Entrevistem a Montse Mas, comissionada del I Congrés d'Intervenció Psicosocial en Emergències
1. Amb quin objectiu neix aquest Congrés?
El principal objectiu és visibilitzar que l’atenció psicosocial en situacions d’alt impacte emocional és essencial. No podem parlar de recuperació d’una persona, família, comunitat o de la ciutadania en general si no es treballa al seu costat i es fa una feina d’acompanyament. Un altre objectiu és posar sobre la taula quins són els elements bàsics que sempre s’han de tenir en compte en una emergència. I, finalment, posar en relleu el paper que tenen les treballadores i treballadors socials en aquestes situacions i quin valor únic i insubstituïble aporten a l’atenció en una emergència.
2. Quins seran els grans temes que s’abordaran?
El primer seria la gestió i saber quins elements essencials s’han de tenir en compte en l’organització de l’emergència. El segon seria la intervenció psicosocial, part fonamental del Congrés. I, el tercer, la recuperació tant individual com comunitària, posant la mirada en la gestió emocional per afrontar les adversitats.
3. Ja es pot consultar el preprograma i veig que hi haurà veus molt diverses i experimentades per tractar aquests temes...
La veritat és que hem estat molt agosarades i hem anat a buscar grans experts i expertes que saben molt d’emergències. Farem taules rodones i conferències sobre la intervenció i la relació d’ajuda amb professionals d’àmbits diversos. Coneixerem les experiències del sinistre de Germanwings, dels atemptats de Madrid i Barcelona, de les inundacions a Mallorca del 2018 o del recent volcà de La Palma. Comptarem amb organitzacions que atenen l’emergència diària com Creu Roja o Save the Children.
Tindrem una taula específica de covid-19, on analitzarem com es va treballar durant el confinament i com es van abordar les pèrdues. En aquest sentit, coneixerem experiències que ens aportaran reflexió i noves formes de fer, com la posada en marxa dels hotels salut, el paper de les funeràries o projectes per humanitzar les UCI.
L’ètica també serà un tema important, donat que treballem amb persones. I donarem veu a les víctimes, per saber si s’han sentit ajudades, què valoren millor o pitjor, què s’ha fet bé i que no. Això segur que ajudarà moltíssim a totes i tots els professionals.
Finalment dedicarem un espai a la recuperació, amb tallers de benestar per als professionals i amb ponents que ens explicaran, amb una mirada àmplia cap a la comunitat, quins mecanismes tenen per ser resilients. I conclourem amb la ponència del psiquiatra Luis Rojas Marcos, que va participar en l’atenció als atemptats de l’11M, i que aprofundirà en les capacitats i habilitats que hem de tenir per afrontar les adversitats.
4. A quins professionals s’adreça el Congrés? Per què pot ser interessant per a professionals d’altres disciplines que no siguin del treball social?
Abastem un espectre molt ampli, ja que ens adrecem, bàsicament, a tots aquells professionals que treballen amb persones. I, partint de la base, que les situacions d’impacte no són només les grans emergències. Per això, aquí incloem professionals de la medicina, la infermeria, l’educació social, la psicologia, professionals de Creu Roja, tècnics de protecció civil, etc. Fins i tot professionals del món educació, per exemple! Quan les i els mestres es troben amb un infant a classe que ha perdut una mare o un pare o quan en una classe hi ha la pèrdua d’un infant, com es tracta? Com ho afronten? Per això, també els pot interessar assistir al Congrés, perquè es poden trobar amb situacions que són d’alt impacte emocional.
5. Quan parlem d’emergències sempre tenim al cap, la gran emergència o catàstrofe. Però pel que comenta en el Congrés també es parlarà de les que podem considerar més quotidianes o “petites”.
Exacte! No entenem l’emergència únicament com la gran catàstrofe que afecta a múltiples víctimes. Sigui un fet macro o micro, s’ha d’acompanyar en l’impacte emocional que produeix sobre les persones. Poc després de l’accident de Germanwings, la Generalitat ens va tornar a activar per atendre una família que la seva filla havia desaparegut en un terratrèmol a Nepal. Vam estar tota una setmana amb ells, fent un acompanyament en tot el seu procés. Allò va ser una intervenció “micro”, però igual d’important. Penso molt en el tema suïcidis... Com atenem actualment a una família que el seu fill s’ha suïcidat? Aquell impacte s’ha de treballar, però no des d’un centre d’atenció mental! No, home, no! Els hem d’acompanyar en el seu dolor i patiment i abordar la situació d’una altra manera.
Les administracions públiques tenen l’obligació d’oferir aquest acompanyament, aquesta cura. I no només en les grans catàstrofes amb moltes persones afectades, sinó en situacions més petites. Una pèrdua sempre és una catàstrofe per a la família que la pateix.
6. Creu que cada vegada es té més present la mirada social en aquest tipus de situacions?
El Congrés ens ha d’ajudar molt a què realment es tingui present i es valori la mirada social en aquestes situacions. S’ha d’entendre que l’atenció psicosocial és fonamental des de l’inici de l’emergència, tant com que el bomber tregui a la persona atrapada sota les pedres, o que el mosso talli el carrer perquè no hi accedeixi la gent. La treballadora social ha d’estar allà des del principi, implicada en l’organització d’aquella situació d’impacte emocional.
És cert que cada cop més ja ens veuen com a professionals essencials. Tant és així, que, ara mateix, si passés alguna cosa ens activarien des de l’inici, perquè venim de tota la situació generada per la pandèmia i d’altres activacions que hem intervingut, i això fa que ens tinguin molt presents. Han vist com treballem i tot el que com a professionals del treball social podem aportar.
7. I què pot aportar el Congrés a les persones que hi assisteixin?
Il·lusió, motivació, ganes de preparar-se i formar-se en aquest àmbit, reflexió, coneixement en profunditat de l’emergència i de l’atenció psicosocial, saber com treballen d’altres professionals, compartir experiències valuosíssimes... Moltes coses!
8. Com a Comissionada, com està vivint els mesos previs a la celebració del Congrés?
Amb cert neguit pel context que genera la pandèmia i a l’espera d’anar sabent quines seran les mesures contra la covid-19 que s’aniran implementant i com afectaran al Congrés. No obstant això, he de dir que els i les ponents estan molt il·lusionades per participar en aquesta trobada i ara el que hem de fer és mobilitzar la gent perquè s’inscrigui.
9. I què podem dir a les i els professionals per mobilitzar-los?
Que s’inscriguin, que no es penediran! Tenim un Congrés molt atractiu, amb ponents molt potents que ens aportaran eines i ens faran reflexionar, sobretot en relació a la part humana de l’emergència. Entendrem que el patiment de les persones està a tot arreu i pot aparèixer en totes les professions, per tant, és necessari mirar-lo de cara i plantejar-nos com podem fer un bon acompanyament.
