- Quina és la teva trajectòria?
Vaig acabar la meva formació el 2001 i vaig començar a treballar a una cooperativa d’atenció a domicili i residències de gent gran. Més tard, vaig aprendre moltíssim en una Fundació tutelar i és el 2006 quan començo com a treballadora social a Serveis Socials de l’Ajuntament d’Igualada. Des d’aleshores treballo aquí i és on més he evolucionat; ha estat tot un repte.
- Quina és la teva vinculació personal amb el feminisme?
Sempre m’ha interessat, a títol personal participo en grups feministes, a nivell professional participo en les comissions per l’abordatge del protocol de violència masclista de l’Anoia i des del TSCAT, vaig incorporar-me a un grup de gènere que funcionava des del 2018, arrel una xerrada sobre Sensellarisme amb perspectiva de gènere en la que participava Irantzu Varela, una referent del feminisme per mi.
A mi m’agradaria que tothom pogués veure la realitat amb les ulleres liles, perquè un cop te les poses, res torna a ser del mateix color.
- Quins objectius tens en ment per a la nova Comissió de Gènere?
D’entrada volem fer-ho extensiu a tot el Col·legi i que s’hi sumin moltes professionals. Som molt ambicioses, creiem que s’ha d’aplicar aquesta mirada i enriquir-nos de coneixement.
Volem fer formacions, generar debat, aprendre a detectar el masclisme i els micromasclismes que hi ha a tots els Serveis Socials i al sistema.
Tenim ganes i tenim força. Amb el temps ens agradaria acabar incidint en grups importants com la Universitat, on encara al grau de TS no hi ha cap assignatura sobre gènere i diversitat sexual. Després a la realitat ens trobem amb aquesta manca de formació.
