Entrevistem a Jose Fernández, Medalla d’Or del Col·legi 2020 en la categoria de trajectòria professional.
1. Com se sent després de rebre un reconeixement com la Medalla d’Or del Col·legi?
Em sento molt honrada. El cert és que el treball social m’ha acompanyat sempre d’ençà que vaig iniciar els estudis l’any 1967. Quan els vaig començar no imaginava que em representaria una professió tan engrescadora i, alhora, plena de reptes.
2. Vostè compta amb una llarga trajectòria en el món del treball social, quins han estat els seus principals àmbits d’actuació?
Des dels inicis em vaig implicar en l’àmbit de la salut mental, tant d’adults com d'infants. Posteriorment, vaig implicar-me en l’àmbit de la salut en un sentit més ampli. L’altre àmbit prioritari ha estat la infància, especialment per tenir-la en compte com a subjectes de drets a més de la seva protecció. També he estat implicada en el treball amb famílies, mediació, associacionisme, supervisió i docència i recerca.
3. Ha treballat en el sector públic, el privat, en diferents àmbits i fins i tot ha fet estades a l’estranger, com ha enriquit tot això la seva visió del treball social?
Actuar en diversos àmbits i també en diversos països m’ha permès gaudir d’una visió molt amplia del treball social i de les polítiques socials en general. Fer una immersió en el treball social d’altres llocs m’ha permès veure que la nostra disciplina té una arrel comuna de defensa de la justícia social i dels drets de les persones arreu del món. També m’ha permès trencar amb la idea que, segons l’àmbit, es pot fer un millor o pitjor treball social. Si ets una persona compromesa i competent es pot treballar bé en la defensa de les persones i comunitats des de qualsevol àmbit.
4. Com ha canviat la professió des de que va començar fins ara?
En la seva essència la professió és la mateixa amb una base que parteix de tenir en compte les fortaleses de les persones, grups i comunitats i la lluita per la defensa dels seus drets, però el que ha variat considerablement és el context. Jo vaig començar en ple franquisme i semblava eixelebrat dedicar-se a un tema que preocupava ben poc. Després en iniciar-se, encara que parcialment, un sistema de benestar social la professió es va emmarcar en aquest nou context.
5. I el paper de les treballadores socials com ha canviat?
Ha canviat en alguns aspectes, especialment perquè com he dit abans el context és diferent. Als inicis, exercir el treball social era més creatiu ja que havies d’anar trobant la manera i els espais on fer-ho, posar-hi imaginació. Lluitar contra les desigualtats socials resultava revolucionari en temps de Franco. Fins i tot era difícil fer segons quines reunions perquè estaven prohibides. Ara el treball està més protocol·litzat i sovint això li treu creativitat però no es pot generalitzar.
6. Una gran part de la seva vida laboral l’ha dedicat a la docència. Com valora aquesta experiència? Què li ha aportat?
És cert que vaig començar col·laborant en la tasca docent des de ben aviat. Quan vaig tornar dels USA a finals de l’any 1974, vaig iniciar la tasca com a docent a l’Escola de Treball Social del Clínic. Ho vaig combinar amb el treball directe, però a partir del 1996 vaig començar a plena dedicació a la UB. Sempre he considerat important contribuir en la formació de futurs treballadors socials compartint les meves experiències i coneixements. M’ha aportat la satisfacció de veure com algunes de les meves alumnes han esdevingut grans professionals i molt implicades, i també he aprés molt d’elles i ells.
7. Quina ha estat i és la seva vinculació amb el Col·legi al llarg d’aquets anys?
D’ençà que vaig acabar la carrera, em va semblar que era important participar en la tasca col·legial que, al principi, significava fer-ho amb l’associació ja que no va ser fins l’any 1983 que vam tenir Col·legi. Vaig participar en el grup de salut mental des d’om vam fer moltes reivindicacions per millorar la situació de les persones diagnosticades amb un trastorn mental i vaig ser la primera representant del Col·legi al primer Consell Assessor de salut mental de la Generalitat. Vaig participar en el grup d’opinió, i ser membre d’un equip de la RTS. Sempre m’he compromès per fer possible que el Col·legi fes sentir la veu dels i les professionals del treball social. Actualment sóc membre de la Comissió de Supervisió, del Seminari d’Història i del Consell de Deontologia Professional.
8. Des de la seva experiència, quin creu que són els reptes als quals s’enfronta actualment la professió?
El nostre és un entorn complex on allò que era vàlid ahir, ens preguntem si avui encara ho és. Els reptes del treball social són estar alertes i disposades a respondre a les noves situacions sempre tenint en compte les persones i els grups amb els quals treballem i contribuir en aconseguir un món més just partint de la implementació de polítiques socials que valorin les diferències dins del convenciment que tots som iguals. La professió no ha de sucumbir a la tendència a l’acomodació i lluitar sempre pel canvi social.
9. Quin consell donaria a la gent que comença ara el seu camí professional?
No sóc massa amant de donar consells perquè cadascú ha de provar tot allò que li sembli adient. El que si que faria és animar a les noves professionals que siguin rigoroses i que creguin realment en la capacitat de les persones en superar les seves dificultats. És important que vegin la nostra feina com un acompanyament a superar les dificultats i a lluitar per un veritable reconeixement dels drets humans.
