Entrevista a Pilar Quejido, guanyadora de la Medalla d'Or 2022 per la seva trajectòria professional.
1. Primer de tot, com se sent i com valora que les companyes de professió l’hagin escollit per rebre aquesta Medalla d’Or?
Desbordada i emocionadíssima. Ja el fet de ser candidata em va sorprendre molt, i rebre-la ho veia impensable. Tinc una sensació ambivalent, d’una banda estic molt contenta i per una altra una mica sobrepassada emocionalment. També molt agraïda a les persones que em van proposar.
2. Pel seu currículum vaig que té una trajectòria força variada, treballant en diversos àmbits d’intervenció, no?
Sí, he tingut la sort de poder conèixer diversos àmbits. És veritat que vaig començar a treballar en un moment que tot estava per fer i que no era massa difícil canviar de lloc de treball. Pensa que en tots els llocs que vaig treballar començava al mateix temps que el servei. Tant al Centre de Planificació Familiar com en el Centre d’Atenció i Seguiment, vam desembalar els mobles nosaltres, els equips que començàvem. Fins i tot, vaig participar en els plans d’estudi del Grau. He estat molt bé i he après molt en tots els llocs que he estat.
3. Quins aprenentatges com a professional n’ha tret de cadascun d’ells? I des de la seva visió, que aporta el treball social a aquests camps?
Com aprenentatge comú a tots ells, el treballar en equip amb altres professionals. Això va ser molt important. Vaig aprendre sobre salut física i mental en tots els camps. El treball amb famílies i amb grups va ser en el que més em vaig formar i més vaig aplicar. Va ser en el treball en equip on vaig haver d’aportar la visió i la intervenció des del treball social, que es fer present la dimensió social que es dona en totes les problemàtiques. De vegades com a causa i de vegades com a conseqüència.
4. L’ètica i la supervisió també han tingut un pes específic a la seva carrera professional. Per què ha estat i és important per a vostè?
Respecte a la supervisió, l’he necessitat de forma quasi física, reflexionar sobre allò que feia i pensar com podia millorar. He tingut la sort de trobar persones en el camí que m’han ajudat molt, com la supervisora Teresa Aragonés. Però també he reflexionat amb grups de col·legues fent intervisió i ha estat de molta ajuda. Per altra part, he pogut exercir de supervisora d’equips durant molt temps. He de dir que han estat experiències molt enriquidores i en les quals he gaudit i aprés molt.
El tema de l’ètica professional m’interessa des de sempre. Aplicar-la a la feina quotidiana, poder pensar i adquirir les eines per fer-ho és per mi imprescindible. I això és el que he fet quan he participat en espais de reflexió ètica o quan he impartit docència d’aquesta matèria.
5. Una part molt important de la seva carrera ha estat dedicada a la docència, què és el que més l’agrada d’aquesta part?
De la docència m’agrada la vitalitat i l’entusiasme que em dona el contacte amb generacions joves. Quan jo entrava a l'aula, ja sentia alegria i no pensava en res més que en mirar de trobar un espai mental on coincidir amb la majoria dels estudiants i despertar en elles el desig de pensar. Per altra part, la docència m’ha obligat a aprendre contínuament, a pensar, a estar atenta a allò que passa. Podria dir que he après ensenyant. He gaudit moltíssim a la universitat.
6. Vostè té un contacte directe amb les noves generacions de treballadores socials, com veu a aquestes futures professionals?
No es pot generalitzar. Entre ells són diferents i fan coses diferents. Però en general els veig amb més formació de la que vam tenir els de la meva generació. Tenen més eines, més referents, més possibilitats de veure que es fa en altres llocs i d’anar-hi. Hi continua havent molta vocació i molt desig de millorar les coses. Una altra qüestió és que es troben en unes condicions laborals precàries, tant de seguretat com de volum de feina, i que sovint els aboquen als llocs més durs quan tenen menys experiència. Em sembla que instaurar la mentoria i la supervisió seria una bona cosa, entre moltes altres que els podrien ajudar.
7. Segons el seu punt de vista, quins són els reptes principals té per endavant la professió?
Per una banda, i tot i que estigui ja molt dit, crec que hem d’esforçar-nos en catalogar els problemes socials com a socials, i no com a individuals ni familiars. No podem fer responsables a les persones de la manca d’habitatge, o de feina, o del que sigui. I això cal fer-ho amb una cosa aparentment contradictòria, que és confiant en la força de les persones i donant-los eines per poder dur una vida emancipada. Ens hem de posar al seu costat en aquesta lluita. Aconseguir que els Serveis Socials siguin un dret assegurat constitucionalment, com l’educació o la sanitat és importantíssim.
8. A les persones que inicien el seu camí professional, quins consells els donaria?
És difícil donar consells perquè depèn molt de les circumstàncies de cada un. Jo els diria que mirin de gaudir i d’aprendre de la professió. Hi ha moltes coses sobre la societat i sobre mi mateixa que si jo hagués fet una altra cosa, no les sabria. També els diria que es connectin amb altres professionals, que no estiguin soles i que parlin i intentin trobar explicacions a allò que fan. Que no menyspreïn els avenços teòrics i que estiguin al dia per poder treballar millor. I que tinguin paciència. Els canvis mai són fàcils i les persones i les famílies necessiten el seu temps.
