Per començar, estar en aquesta Comissió ens legitima com a professionals sanitàries, ens atorga el nostre lloc en la salut, perquè no hi ha manera que se’ns reconegui com a tal. Alguns directors encara pensen ‘per què haig de tenir una “assistenta” social en un CAP o en un hospital si la tinc a l’Ajuntament?’ i la nostra professió és cabdal quan entra una malaltia en una família o en una llar.
Quan el desplegament de la llei va començar, des del Col·legi es va fer la bona feina de convèncer que el treball social sanitari havia d’estar en aquesta Comissió, no a totes les comunitats autònomes ha passat.
Aquest pas és un abans i un després en el reconeixement professional. Serem visibles a nivells superiors per a tota la ciutadania i tindrem el suport general d’altres professionals. A més, estar en la presa de decisions també arrossegarà a aquests llocs de poder als nostres companys i companyes.
Com a treballadores socials sanitàries, en moltes ocasions, solem acompanyar durant tota la vida, cos a cos, a la persona malalta. Lidiem amb situacions molt difícils, els empoderem, els tranquil·litzem en moments desesperants… Ningú no està exempt de patir una malaltia. Les treballadores socials sanitàries som els únics professionals que realitzem un diagnòstic social sanitar, valorem les dificultats i necessitats psicosocials i i ajudem a verbalitzar què és el que vol el pacient, que a vegades no és el mateix que el que vol la seva família o els convivents.
Aquesta comissió el que farà serà garantir que tot marxa en ordre amb el pacient que sol·liciti l’ajut a morir. Imagina que se sospita que no s’està demanant en plenes llibertats o que la persona està influenciada per algun factor extern que entra dins de la nostra expertesa, doncs hi serem per valorar-ho. Cap altre professional, no expert en àmbits del treball social, ho farà per nosaltres. Això és l’important.
Inicialment el paper fonamental, i quan tot flueixi, el tindrà el/la jurista i el/la metge. Nosaltres haurem de fomentar el nostre paper i acompanyar les sol·licituds.
En realitat, el paper dels treballadors i treballadores socials que treballen diàriament amb els pacients vindrà abans que la comissió. Idealment, el/la metge referent comptarà amb un informe social que haurà fet el/la treballador/a social, valorant tot el cas des de diferents perspectives, ja que en la majoria de casos, ha acompanyat aquesta pacient des de fa temps. També formarem part de la comissió permanent, que serà la que faci el seguiment més proper del o de la pacient, el nucli dur.
Ara que estem al principi, crec que entre els diferents professionals ens donarem suport perquè són valoracions molt difícils.
