Ales de Paper és el llibre que ha escrit per mostrar-nos amb naturalesa les qüestions que sorgeixen entorn les persones que pateixen trastorns mentals. Què creu que pot aportar a les treballadores socials amb aquesta mirada?
Ales de paper és un llibre que pretén aportar una mirada plena de capacitats, possibilitats de canvi i millora d’un sector de la població, les persones amb trastorn mental sever, històricament caracteritzades per aspectes com la cronicitat, l’aïllament i el deteriorament de les capacitats. És un llibre que convida a plantejar-nos actituds dels professionals més dinàmiques vers la persona. Sortir dels despatxos, intervenir en l’espai natural de la persona, a la seva llar i amb la seva família; atendre i entendre les motivacions de canvi que té la persona i acompanyar-la al llarg del temps, en aquest procés per aconseguir-ho. Pretén posar l’accent en l’ésser humà, en les seves capacitats i possibilitats, en les intervencions socials i comunitàries fetes a mida de la persona que estem atenent i amb els professionals que estem al voltant d’aquesta i posa l’accent en el fet que, els diferents professionals de l’àmbit sanitari i social, ens permetem el luxe de dissenyar estratègies d’intervenció innovadores a la comunitat i a l’entorn d’aquests grups de població més desafavorits. El llibre aporta una visió rica i constructiva del paper del treball social en l’àmbit de la Salut Mental, on el treballador social és una peça clau en el procés de canvi i millora de la persona amb trastorn mental i les seves famílies.
Al llarg del llibre parla de les aportacions del treball social al camp de la Salut Mental. Quins creu que són els elements fonamentals en una relació assistencial fructífera després de la seva pròpia experiència personal?
La nostra és una professió polièdrica que té una mirada global i integral de l’ésser humà i de les seves necessitats. Aquesta amplitud de visió ens dóna la possibilitat de focalitzar-nos en les necessitats i anar obrint el zoom cap a la seva posició en relació a les diferents xarxes naturals que l’envolten. Dit això, la relació assistencial que treballa el vincle amb l’altre, que treballa el temps i amb temps els processos de relació i de canvi, que té en compte a l’altre, a la persona com a principal subjecte de canvi i objecte d’intervenció, són els aspectes claus que el treball social ha aportat des de la salut mental.
Com ha vist que afecten els prejudicis i les percepcions en l’accés al tractament de les persones que pateixen trastorns de salut mental? Es respecten els seus drets?
Les persones amb trastorn mental i específicament les que s’inclouen en aquest apartat de trastorn mental sever, han estat històricament un col·lectiu invisible per les polítiques socials, sanitàries, laborals, d’habitatge, etc. La invisibilitat motivada pels efectes secundaris propis del trastorn (apatia, aïllament, desmotivació i desconnexió amb el seu entorn) fan que els costi realitzar una demanda clara de les seves necessitats de millora i de canvi, que defalleixin aviat en els seus intents de canvi sovint sostinguts amb molta fragilitat. Els professionals del treball social sempre hem estat un dels col·lectius que històricament hem sostingut aquesta demanda, l’hem fet emergir i hem passat a defensar els seus drets llargament oblidats. Políticament, cal fer-se visible per exigir canvis. Cal organitzar-se per fer força, per proposar amb arguments lícits que legitimin propostes de canvi per ser escoltades per les administracions públiques. Quan tot això no es fa o s’inverteixen molts anys per fer-ho, els canvis arriben tard i sovint desajustats a les necessitats d’aquell moment históric.
Quin tipus de propostes innovadores proposa per superar les dificultats d’atenció integrada entre salut mental i atenció primària general?
Ben segur que no es tracta de crear propostes innovadores sinó senzillament creure en la pròpia integració dels aspectes físics i mentals de la persona. Si hom veu a la persona amb o sense trastorn mental, d’una forma integrada en els seus aspectes físics relacionals, mentals i emocionals intervindrem ben segur de forma integrada. Sovint per les seves característiques pròpies del trastorn, però també per raons culturals i personals, solen estar més desconnectades de la simptomatologia del seu propi cos i no detecten tan bé canvis o símptomes que a altres persones els faria consultar espontàniament al metge de família. Hem fet molta pedagogia per a que aconsegueixin tenir consciència de malaltia, però potser ens hem oblidat que havien d’anar adquirint consciència de salut i vetllar pels seus aspectes sans i conservats. Potser ens cal una escolta més atenta per a aquest grup de població, més temps per atendre’ls a la visita mèdica i/o una actitud més proactiva adreçant-nos a ells,
És evident que això grinyola frontalment amb les dotacions professionals dels equips d’atenció primària, amb les ratios assistencials actuals o amb la disponibilitat real dels professionals. Potser aquí trobem uns dels problemes bàsics del nostre sistema de salut general, del qual els sectors més fràgils i desfavorits de la població en segueixen sortint perjudicats.
En el seu llibre parla de les mares, les eternes cuidadores de persones amb trastorn mental, fins quan?
Fins que el nostre país tingui veritables polítiques de promoció de l’autonomia, de promoció de l’habitatge i de promoció de la inserció laboral. No només lleis que dediquin a regular com s’han de fer les coses, sinó lleis que vinguin dotades del finançament adequat per poder-les desplegar. Aquests tres aspectes constitueixen els pilars bàsics per ajudar a la persona amb dependència, provingui aquesta de la discapacitat que sigui, física, sensorial o mental a aconseguir una vida independent. Promoure la seva autonomia des dels primer brot psicòtic, treballar per que no es despengi del sistema acadèmic i formatiu, aconseguir un lloc en el món laboral adequat a les seves possibilitats formatives i capacitats personals, afavorir processos d’independització de l’àmbit familiar posant a l’abast d’aquests segments de població habitatges de lloguer realment social, serien algunes de les necessitats urgents que el nostre país ha de reclamar.
La reforma psiquiàtrica del nostre país va donar un paper exageradament important a la família. Es va recolzar en aquesta unitat de convivència per aconseguir tot el procés de desinstitucionalització que es va produir durant els anys '90. Tanmateix, no va tenir en compte que recolzant-se tant en la unitat familiar erosionava greument la qualitat de les relacions d’amor que s’estableixen entre els seus membres. Quan un d’ells pateix un nivell elevat de dependència motivat per algun tipus de discapacitat o trastorn mental el procés natural d’independització del nucli familiar es fa llarg, lent i més difícil. Però en el cas de les persones amb trastorn mental sever s’ha fet impossible. Si anem a l’arrel del problema, la falta de finançament econòmic per afavorir processos d’autonomia, per dotar d’eines formatives que capacitin als nostres joves amb trastorn psicòtic a la inserció al món laboral i la possibilitat que aquests obtinguin pisos de lloguer social i el suport necessari per mantenir-se en aquest nou model de vida independent, deixarem de responsabilitzar a la família del seu benestar. Mentrestant, la mare seguirà estimant al seu fill i fent-se càrrec d’ell tota la vida.
Ales de Paper comença amb un poema escrit per Martí Fanlo, 2n Premi Poesia Catalana Jocs Florals de 1r ESO. D’on va sorgir la idea d’incloure aquest poema?
Inicialment el llibre s’havia de dir Amb uns altres ulls agermanant-se a l’essència del que transmet el poema que va escriure en Martí, el meu fill petit. Quan l’editor va demanar al registre del ISBN, ens varen denegar la possibilitat de registrar-lo amb aquest títol perquè feia dos mesos que s’havia reeditat una obra de la nostra estimada Montserrat Roig que portava el mateix títol. Aleshores l’editor i jo vàrem buscar un altre títol pel llibre, però mantenint el poema del Martí com a porta d’entrada al llibre perquè introdueix de forma excel·lent l’essència d’aquest. El poema aposta per fer petits els grans problemes de la vida i així poder transitar per aquesta d’una forma més planera. El llibre pretén aportar aquesta visió de capacitats i possibilitats de totes les persones tinguin les dificultats que tinguin.
Per Marta Ribas
