La doctora Carme Bule (CB) i la treballadora social Mònika Anduaga (MA) de la Clínica Galatea responen aquesta entrevista sobre l'atenció que s'ofereix a les persones que usen el programa SuporTS.
1. Quan arriba una treballadora social amb una problemàtica o patologia, quin protocol s’activa?
(CB) El primer que es fa és explicar a la treballadora social els serveis que s’ofereixen i els requeriments necessaris per accedir al Programa: estar col·legiada, patir un trastorn mental i/o addictiu, i estar en actiu. Desprès es confecciona la fitxa de la pacient per obtenir les dades de filiació i recollir la informació mínima necessària de la problemàtica a tractar i oferir-li el terapeuta més adient per atendre la seva patologia. En aquest moment també es fa el canvi de nom per garantir encara més la confidencialitat i la protecció de la identitat. El següent pas ja és donar-li el dia i hora de la visita.
2. Entenc que dependrà de la problemàtica, però quin tipus de recursos els poseu a l’abast per al seu tractament i recuperació?
(MA) La Clínica Galatea ofereix diferents nivells assistencials, de manera que el tractament pot ser ambulatori, d’hospitalització parcial (hospital de dia) o d’ingrés, depenent de les necessitats de salut i socials de la persona que demana ajuda. L’atenció segueix un model d’intervenció integral, interdisciplinar, bio-psico-social, amb alta protecció de la confidencialitat i on es conjuga l’atenció centrada en la persona i la protecció de la seguretat professional, donat que es tracta d’un programa col·legial que vetlla alhora per la part personal i professional.
Per la gravetat que impliquen els problemes addictius, hi ha un programa específic d’intervenció i seguiment posterior que procura la rehabilitació. En tots els casos es plantegen intervencions individualitzades de manera que es pot oferir un pla d’intervenció adaptat a les necessitats de cada persona.
3. Les treballadores socials que usen SuporTS, arriben de manera voluntària o és l’entorn laboral o familiar que les porta a usar aquest servei?
(CB) Pràcticament el 100% de casos accedeixen al Programa per demanda voluntària espontània, és a dir, per decisió pròpia. Algunes d’elles poden venir aconsellades pel metge de capçalera, pel metge del servei de salut laboral o per algun familiar, però no venen pressionades.
4. Quines són les patologies o problemàtiques principals amb les quals arriben les treballadores socials?
(CB) El 89% de les demandes són de l’esfera mental, sobretot trastorns adaptatius, d’ansietat i depressius. Només un 11% de les pacients han consultat per trastorns per ús d’alcohol o substàncies.
5. Quins són els principals motius que els provoquen aquestes patologies o problemàtiques?
(CB) En les professionals ateses per trastorns mentals, hi ha presència d’estressors laborals en el 43% de les mateixes. S’han rebut 20 demandes de treballadores socials que s’han canalitzat mitjançant el Programa SEPS (Suport Emocional als Professionals de la Salut) que ofereix psicoteràpia per donar resposta al professional de la salut que presenta un patiment emocional. Aquest suport principalment se centrarà en la problemàtica emocional d’origen laboral (síndrome de desgast professional) però, per ser atès, no necessàriament el malestar ha de tenir un origen laboral. El 60% de les pacients ateses al SEPS presentaven estressors de l’àmbit laboral, però les altres venien per malalties orgàniques pròpies o de familiars i esdeveniments vitals.
6. Quina durada sol tenir el tractament? Com es compagina el possible tractament amb la vida personal i professional de la persona?
(MA) Depèn de la gravetat de la malaltia i de la resposta terapèutica. A la vegada, això depèn tant de factors individuals com contextuals. Molt sovint, els professionals de la salut intenten preservar la seva feina encara que es trobin en una situació d’alt patiment mental i/o físic. És per això que, a vegades, és recomanable que, encara que sigui de forma temporal, estigui indicada la baixa laboral fins que es pugui restablir una situació de millor benestar psíquic. Aquest temps pot ajudar també a agafar perspectiva sobre el/s problema/es i també valorar canvis en l’estil d’enfrontament o provar noves estratègies per resoldre’ls.
7. Quina implicació es demana a l’entorn laboral i familiar de la persona atesa?
(MA) Amb l’objectiu de contribuir al benestar global de la persona, el tractament segueix el model biopsicosocial de manera que s’ofereix l’atenció mèdica, psicològica i social. Aquesta última esfera englobaria l’entorn laboral i familiar de la persona. Per afavorir el benestar a la feina i el correcte desenvolupament de les funcions professionals, els terapeutes referents poden arribar establir una coordinació amb el lloc de treball de la persona atesa. En quant a la implicació familiar, si la persona compta amb suport familiar, es beneficiós per al seu procés terapèutic la vinculació voluntària d’aquelles persones més properes.
8. Quin és el nivell de recuperació o rehabilitació de les treballadores socials ateses?
(MA) Cal diferenciar entre els casos atesos per trastorns mentals greus (que inclouen trastorns addictius, de personalitat severs o afectius greus) on cal una feina més intensa i on la recuperació no és tan ràpida com ho poden ser els més moderats o lleus des del punt de vista psicopatològic. Aquests últims són la majoria (al voltant del 75% de tots els casos del programa SUPORTS atesos) i observem una bona i relativament ràpida resposta a intervencions individuals de curt termini, permetent-les afrontar millor la seva vida personal i recuperar la seva funcionalitat laboral.
9. Quin és el feedback sobre el servei que us donen les treballadores socials ateses?
(CB) S’ha pogut constatar la satisfacció que mostren pel fet de tenir accés als programes especialitzats i específics per als professionals de la salut. Un elevat percentatge de les treballadores socials ateses verbalitzen el seu agraïment al Col·legi, que els hi possibilita aquesta atenció gràcies al seu conveni amb la Fundació Galatea.
10. Quins creieu que són els punts forts de SuporTS?
(CB) Sense dubte, el que més valoren les professionals ateses és l’accés als serveis especialitzats i personalitzats que promouen la rehabilitació i la reinserció a la feina en els casos que es troben en situació de baixa laboral. Altres punts forts són la voluntarietat i la confidencialitat, que queda potenciada pel canvi de nom, el que fa que a la història oberta no hi consti el nom real de la pacient. ,No menys important és la gratuïtat dels serveis: consultes externes, hospital de dia i unitat d’hospitalització. Únicament en el SEPS hi ha un copagament del servei.
