Ja es pot consultar l'informe d’anàlisi dels resultats de l’enquesta "La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) des de la perspectiva dels i de les treballadores socials", un document impulsat pel grup de treball de la Renda Garantida de Ciutadania de la Comissió de Serveis Socials Bàsics del Col·legi i elaborat per Adela Boixadós, GRITS - UB; i Joan Manel Sánchez Griñó, d'Ilabso.
L'informe és una anàlisi detallada dels resultats d'una enquesta realitzada pel grup de treball de la RGC, entre el març i l'abril de 2020, i en la qual van participar 604 col·legiades. L'objectiu era saber quina visió i quina valoració es fa de la RGC i del desplegament de la Llei com a col·lectiu professional, avaluar l'impacte en la qualitat de vida dels i les beneficiàries, en la intervenció dels i les professionals i el paper del Col·legi en la implementació d'aquesta llei.
Principals resultats de l'informe
L'informe revela que les col·legiades valoren positivament l’ampliació que ha suposat la RGC de cobertura de necessitats bàsiques com l’alimentació, higiene personal i roba. Tot i que es qualifica d’insuficient ja que no permet afrontar d'altres necessitats bàsiques com l’habitatge o els subministraments.
També es critica la complexitat en la tramitació de la RGC per a les persones usuàries, que s’ha de fer amb professionals que no estan preparats per tractar les necessitats personals del col·lectiu al qual es dirigeix i que, a més, es realitza mitjançant un llenguatge complicat i completament de manera telemàtica.
El document també aporta les afectacions de la RGC a les funcions de les treballadores socials. Sembla que les i els professionals que han contestat l’enquesta no acaben de trobar-s’hi a gust, ni identifiquen les funcions que se’ls atorguen. En general, s’observa una manca de coneixement i de traspàs d’informació sobre el canvi de RMI a RGC. També s’expressa disgust amb el rol tramitador, que els ha convertit en suport a les persones que han de tramitar la petició de RGC sense tenir cap control en el procés ni sentir que es té en compte l’opinió professional de les i els treballadors socials en casos complexos.
L'altre punt analitzat és el grau de coneixement de la participació del Col·legi en diferents fases de l’impuls i el desplegament de la RGC, que realment és molt baix. Quant a les accions de futur (i present) que hauria de fer el TSCAT en relació amb la RGC, la principal per a les persones enquestades és la d’avaluació i seguiment de l’aplicació i el funcionament de la renda. També s’ha expressat la necessitat que el TSCAT faci funcions de defensar el rol del treball social en el marc de la renda, actuar com a grup d’interès en pro dels drets i les garanties socials, realitzar formació i suport a professionals que treballen en l’àmbit de la RGC i coordinar els diferents agents que hi intervenen.
