La major part dels treballadors i treballadores socials es dediquen professionalment a l’acompanyament a les persones, des de diferents àmbits d’intervenció.
Sovint, aquest acompanyament es realitza en contextos complexos i difícils de gestionar, però això no suposa retirar-se de la intervenció sinó que obliga a buscar les eines i les estratègies més adients per afrontar-los i donar les respostes més idònies a cada context, tal i com es demostra en aquesta publicació de M. Àngels Claramonte, Rosa González, David Nadal, Noemí Pou i Sílvia Rams.
