La llei catalana dels Serveis Socials, aprovada abans de la crisi, estipula que com a mínim, per cada 15.000 habitants els ajuntaments han de tenir 3 treballadors socials i 2 educadors socials. Són les persones que ajuden els que no tenen recursos a sortir del pou de la pobresa. Les grans ciutats ho estan complint, però no les mitjanes i els pobles.
Els treballadors són els mateixos que abans de la crisi, però la gent que hi recorre gairebé s'ha doblat i arriba al milió de persones. Això fa que les llistes d'espera s'allarguin més de dos mesos en algunes ciutats. Mercè Ginesta és membre del Col·legi de Treballadors Socials i assegura que aquesta situació està afectant la salut dels professionals, sovint per la incapacitat de trobar feina. "Coneixen situacions molt greus que poden provocar depressió i angoixa, perquè els professionals no poden resistir veure constantment una situació així". Però la situació empitjora amb les baixes que sovint no es supleixen.
Escolta l’audio: Crit de socors dels treballadors de serveis socials que combaten la pobresa des dels Ajuntaments
