El passat 29 de novembre, es va celebrar a la Delegació de Terres de l'Ebre el Cafè tertúlia sobre el treball social i la gestió de recursos socials i sanitaris en l’àmbit residencial.
Aquesta activitat, organitzada pel Grup de Gent Gran i Salut de la Delegació, va comptar amb la participació d'Ana Altadill, Javiera Filipetti, Maria del Mar Roca, i Anna Rodríguez, totes treballadores socials de centres residencials de les comarques del Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Montsià. Van completar la taula les treballadores socials Vanesa Flores del Departament de Salut i Carla Castells i Glòria Martín del Departament de Drets Socials totes amb l’encàrrec d’exposar la mirada transversal i normativa de l’atenció a les persones amb grau reconegut de dependència.
L’acte presentat i conduit per Neus Jové, vicedegana de la Junta territorial de Terres de l’Ebre va constar de les següents parts:
- Presentació del rol del Treball Social en l’àmbit residencial. Diferenciant les etapes: preingrès, ingrés, comiat, i funcions de gestió administrativa que implica la facturació i la direcció de centre.
- Presentació del rol i funcions del treball social en el Departament de Salut, presentació i funcions del Treball social en el Departament de Drets Socials.
- Debat i torn obert de paraules entre els convidats i inscrits a l’activitat
El resum dels temes principals tractats en aquesta activitat queden resumits en els següents punts:
- Necessitat de fomentar les comissions d’ètica en centres residencials com a òrgans assessors a la direcció i com a eines garants del compliment del codi deontològic. Recordar l’espai de reflexió, assessorament i consulta dels ERES (Espais de reflexió ètica en serveis d’intervenció social) i el Comitè d’ètica dels Serveis Socials de Catalunya que assessora els i les professionals en la presa de decisions i actua com a generador de coneixement i de bones pràctiques (contacte: eticaserveissocials.dretssocials@gencat.cat)
- La importància d’identificar i reflexionar sobre el respecte a la sexualitat en l’àmbit institucionalitzat. Existeix un fort tabú pel que fa a la sexualitat en la gent gran, cal incloure la diversitat d’estils de vida, sexual i de gènere en les llars residencials. Sovint en un mateix equip professional hi ha divergència de creences i valors i, per tant, la forma d’afrontar algunes situacions és diferent. Per exemple manifestacions sexuals en espais comuns, l’oposició de la família al fet que els residents tinguin relacions sexuals, situacions en què les relacions es produeixen entre una persona amb deteriorament cognitiu i un altra que no en té, amb l’afegit que es pugui produir una situació de desigualtat, maltractament o assetjament sexual.
- Les residències tenen una càrrega de complexitat important que convé una reflexió pel que fa al model en el qual estem treballant, el fet de cuidar va més enllà de cobrir les necessitats bàsiques del menjar i la roba neta, cal escoltar al resident, conèixer les seves preferències.
- El treball social en l’àmbit residencial es considera especialitzat i mereix d’atenció per millorar les competències, i la formació dels professionals. Durant la pandèmia de la covid-19 no s’ha reconegut prou la feina de les professionals en aquest àmbit.
- La normativa sobre la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (pàgines 66-69) marca com a criteris per accedir a llar residencial (pública i/o concertada) tenir reconegut grau II i grau III de dependència (DP). Només els centres privats poden acceptar ingressos sense complir aquests criteris. La norma posa al damunt la taula drets vulnerats en persones amb solitud, emocionalment abandonats, en entorns aïllats i amb males condicions d’habitatge que malviuen als domicilis i que requereixen d’un recurs de llar residencial. Entre els assistents es reflexiona sobre el fet que la valoració de la DP inclou entre altres indicadors a valorar, aspectes de salut, però els recursos que la norma ofereix són exclusivament recursos socials.
- Catalunya aposta per la creació de l’Agència l’atenció integrada social i sanitària. Aquesta Agència contempla diferents estratègies d’atenció. Una línia prioritària és la d’atenció integrada a les residències assistides. Caldrà estar a l’expectativa de com es desplega aquest model als territoris.
- Baix índex de Documents de Voluntats Anticipades (DVA) elaborats pels residents. Entre els assistents s’explica que no es detecta la necessitat per part del resident d’elaborar el DVA. L’evidència pràctica demostra que el resident valora l’atenció personalitzada de les intervencions, però no veu la necessitat de la planificació per endavant del tractament mèdic que es vol rebre. Es recorda als assistents que des de salut existeix el Pla d’intervenció individualitzat compartit que contempla l’apartat de les decisions anticipades i que aquestes son garantia de la qualitat i l’equitat de l’atenció.
- Pel que fa al maltractament de gent gran es fa pales la necessitat de legislar i crear polítiques específiques que despleguin els recursos tant humans com materials per garantir la protecció. Es recorda que Terres de l’Ebre, igual que altres territoris, disposa de guia de Maltractament gent gran. Es recomana seguir la webinar "Equips especialitzats en l'abordatge dels maltractaments a persones grans".
Destacar d’aquest cafè tertúlia, el debat intens sobre el compliment i la vulneració de drets fonamentals de les persones que viuen en llars residencials.
Les professionals del treball social que van participar com a convidades i inscrites van demostrar que la nostra professió té com a fonaments els principis de la justícia social, els drets humans, la responsabilitat col·lectiva i el respecte a la diversitat.
Per últim, donar gràcies als membres del Grup de Gent Gran i Salut de la delegació per haver-ho organitzat i participat.
