Cada any entren als jutjats centenars de procediments relacionats amb l'exercici de la parentalitat iniciats per progenitors immersos en divorcis d'alta conflictivitat. Els recursos disponibles (equips d’assessorament tècnic, serveis de punt de trobada familiar, teràpia i mediació familiar, entre altres) no sempre aconsegueixen disminuir la conflictivitat.
A partir d'experiències a Canadà i als Estats Units, en els procediments altament judicialitzats s'ha incorporat una nova figura anomenada ‘coordinació de parentalitat’ que es tradueix en un procés d’acompanyament voluntari (acceptat per les parts) per part d'un professional designat pel jutge que ajuda els progenitors i la família a trobar solucions en relació a l’exercici parental.
Aquest text s'ha extret de l'article d'opinió publicat al Social.cat (el diari de l'acció social a Catalunya) per part de l'Artur Roman, treballador Social, coordinador parental i coach i membre de la Comissió de Mediació del Col·legi, on analitza la figura del/la coordinador/a de parentalitat.
[[{"fid":"12209","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]
