Notícies

Saps que un bon perit és també aquell que millor fonamenta el contingut del seu informe davant el Tribunal i les parts? Saps quina és la millor manera de respondre a les preguntes que et fan com a perit en una vista oral? Saps quin vocabulari i to utilitzar durant les teves intervencions judicials? Saps que existeixen unes tècniques concretes i molt útils per evitar que els nervis o l’estrès et traeixin en una compareixença judicial? Saps com sortir-te’n de situacions complexes en un judici?Els propers 30 de juny, 8 i 15 de juliol l’Associació Catalana de Perits Judicials coorganitza amb la Universitat Internacional de Catalunya el "Curso práctico de perfeccionamiento de las intervenciones orales del perito judicial”.En aquest curs  aprendràs a desenvolupar-te davant dels Tribunals de Justícia a través del role-playing  i a tenir més empenta a través de simulacres que es gravaran per a detectar carències i potenciar fortaleces. En tot moment intervindran un Magistrat, un Fiscal, un Advocat, un Psicòleg i aquells perits inscrits que vulguin intervenir-hi.Les places són molt limitades. S'entregarà un diploma d'assistència.El curs s'impartirà en castellà.Més informació i inscripcions 
24/05/2017
El Consejo General de Trabajo Social informa que s’ha obert el termini per la convocatòria 2017/2018 del Programa d’Intercanvi Internacional per Treballadors Socials del C.I.F. (Council of International Fellowship).Aquesta organització sense ànim de lucre està gestionada per persones voluntàries i va ser fundada el 1960 amb l’objectiu de promoure l’intercanvi professional i cultural de professionals dels serveis socials durant un temps determinat.Aquest programa no és una oferta d’inserció laboral per a treballadors/es socials en situació d’atur, és una proposta per l’intercanvi d’experiències professionals i personals en contextos socioculturals diferents.El termini de presentació de sol·licituds està obert fins el 7 d’octubre de 2017.S’adjunten els documents amb la informació de la convocatòria que en breus estran disponibles al seu web.- Informació de la convocatòria- Sol·licitud- Document de consentiment i compromís- Document de preguntes freqüentsEl mail de contacte és: spaincif@gmail.com 
24/05/2017
Dilluns 22 de maig el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va presentar a l’Auditori AXA l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC), on s’han plantejat mesures com garantir el temps mitjà de 10 minuts per visita o passar de les 1.700 persones de població assignada per cada metge de família a les 1.300 persones de població assignada, cosa que permetrà reduir la pressió assistencial que pateixen els professionals. A més, es preveu la possibilitat que els professionals puguin gaudir de sis mesos sabàtics per formació i remunerats o l’elecció del director de l’equip d’atenció primària (EAP) pels propis professionals.Per assolir aquests objectius presentats, l’ENAPISC contempla una inversió de 397 M€. Aquests nous recursos econòmics es traduiran en la incorporació de 5.000 professionals als EAP, amb perfils de metges i infermeres de família i comunitària, però sobretot atorgant gran rellevància als treballadors socials sanitaris i als administratius sanitaris, que passaran a formar part dels nous equips de capçalera, de referència per cada habitant i ubicats dins dels EAP.Núria Carrera, Degana del Col·legi i Conchita Peña, presidenta del Consell de Deontologia, van assistir a aquest acte, que va comptar amb la taula rodona 'La visió dels professionals' on van participar Marga Garcia, responsable en l’Àrea d’Atenció al Ciutadà del Servei d’Atenció Primària Barcelonès Nord i Maresme de l’Institut Català de Salut i vicedegana del Col·legi i Pepita Rodriguez, coordinadora de l’Àrea de Treball Social de l’Àmbit Barcelona ciutat de l’Institut Català de la Salut i membre de l’Assessoria de Publicacions no Periòdiques Col·legi Oficial del treball Social de Catalunya.[[{"fid":"5466","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]En la seva intervenció, Marga Garcia va parlar de la bona acollida per instaurar un únic sistema d'informació per a tots els serveis de la xarxa d'atenció primària i Rodriguez posava en valor que ENAPISC “és una gran notícia, és el reconeixement a una professió i a una funció desenvolupada en els equips, m’atreviria a dir, menys valorada”.Veure Power Point de la presentació ENASPICNOTÍCIES RELACIONADESEls usuaris dels centres d'atenció primària tindran un treballador social de referènciaEls usuaris del CAP tindran un treballador social de referència
23/05/2017
El Col·legi va poder defensar el paper de les treballadores socials en l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC)“El CAP, doncs, serà l' epicentre d'aquesta xarxa territorial que integrarà serveis comunitaris de proximitat com ara la rehabilitació, l'atenció a la salut sexual i mental o els dispositius d'atenció a la cronicitat per donar servei a una població d'entre 150.000 i 200.000 pacients. (…) La transformació estructural per potenciar la proximitat i aconseguir un sistema més resolutiu també suposarà que els usuaris tinguin quatre professionals de referència i un equip de capçalera assignats. Així, els pacients no només tindran un metge i una infermera de referència, sinó que també podran disposar d'un treballador social i un administratiu o equip d'administració.”Llegir noticia
24/05/2017
Montserrat Rosaura, membre de la Comissió de Serveis Socials Bàsics del Co·legi i membre de la Comissió Promotora de la ILP, participa telefònicament en el debat televisiu del 23 de maig sobre l'acord aconseguit entre els promotors de la ILP i la Generalitat per una Renda Mínima Garantida. Rosaura ha explicat quin ha estat el procés fins aconseguir signar l’acord de Renda Garantida, que significa un salt qualitatiu des de la prestació de l'RMI fins al reconeixement d'un dret social de l’Estatut d’Autonomia (article 24.3) que empara a tota la ciutadania, redistribueix la riquesa i que és un avenç en la lluita contra la desigualtat.Minut: 16.40 a 19.20Més informació
24/05/2017
La Fundació CCSM i el Comitè Organitzador del 6è CCSM us conviden a l’acte d'Homenatge a Valentín Barenblit que tindrà lloc el dia 31 de maig a les 19h al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona i del Memorial Josep Clusa que, en el marc del 6è Congrés Català de Salut Mental, tindrà lloc el dia 2 de juny a les 13.15h a l’Auditori del CosmoCaixa, C/ Isaac Newton 26 de BarcelonaInvitació l’acte d'homenatge a Valentín Barenblit[[{"fid":"5447","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]Invitació al Memorial de Josep Clusa[[{"fid":"5448","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]
23/05/2017
Dijous 18 de maig la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), juntament amb el Departament de Salut, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, la Societat Catalana de Medicina Física i Rehabilitació, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), la Societat Catalana de Neurologia i la Sociedad Española de Rehabilitación y Medicina Física, van presentar un document conjunt amb l’objectiu de donar a conèixer l’adequat seguiment del pacient post ictus amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn.Es tracta, doncs, del resultat d’un treball multidisciplinar. “Des del Col·legi defensem continuar treballant per a poder seguir tenint una visió àmplia de la praxis de cada un dels professionals que intervenen en un pacient amb altes necessitats clíniques, rehabilitadores i psicosocials. Aquesta visió amplia  que s´inicia en l´atenció primària  significa el primer esglaó de l´atenció integral a la persona” comentava Elena Sánchez, membre de la Comissió de Salut del TSCAT.Sánchez afegia que “el conjunt de professionals que intervindran amb un pacient que ha patit un ictus realitzaran un acompanyament  no solament  a la persona afectada, sinó també als seus familiars. Poder disposar d’aquest treball és una eina indispensable per a poder realitzar dia a dia la nostra tasca basada en  unes directrius”.[[{"fid":"5429","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":"281","width":"500","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]Aquest Consens Català sobre avaluació i tractament del pacient post ictus, ha de servir per donar pautes de bon seguiment i tractament dels pacients que han patit un ictus i que son visitats a l’Atenció Primària.  Se sap que aquests pacients un cop són donats d’alta de l’hospital, requereixen d’acompanyament i rehabilitació per recuperar una òptima qualitat de vida. I aquest seguiment es realitza en l’àmbit de l’atenció primària.És en aquest context, que les diferents societats científiques catalanes involucrades han creat un Grup de Treball que ha elaborat aquest document, “Consens català sobre avaluació i tractament del pacient post ictus”,  amb recomanacions per al seguiment adequat i criteris de derivació entre els diferents nivells assistencials del pacient post ictus.El text analitza en diferents apartats els principals problemes post ictus i com tractar-los adequadament. Així es revisen problemes com: canvis en la funcionalitat, canvis en la mobilitat, espasticitat, dolor, canvis en la comunicació, disfàgia, incontinència, trastorns de l’ànim, deteriorament cognitiu, família, cuidadors, conducció de vehicles i funció sexual.Al llarg del document es defineix també el paper de la infermeria (bàsicament en l’educació per a la modificació dels estils de vida), així com del treball social (analitzant el suport social necessari, els recursos disponibles, la tornada a casa...). El document també analitza els criteris de derivació a especialistes des de l’Atenció Primària.Pels autors del document, l’objectiu principal ha estat “ donar a conèixer l’adequat seguiment del pacient post ictus amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn. Però alhora també vol millorar el control de factors de risc (prevenció secundària), facilitar el coneixement dels principals problemes post ictus i el seu tractament (prevenció terciària), definir els adequats criteris de derivació del pacient als serveis de Rehabilitació, i difondre el paper de la infermeria i del treball social a professionals, pacients i familiars”.Alguns aspectes post ictus analitzats al documentEls canvis en la funcionalitat es produeix en els tres primers mesos després de l’ictus i, per tant, és en aquest període on es concentren la major part d’esforços terapèutics rehabilitadors. Passat aquest temps, poden continuar millores funcionals en alguns pacients, en especial durant el primer any, sobretot en pacients amb dany cerebral més extens.Respecte a la mobilitat, una cinquena part dels pacients experimenten un deteriorament de la mobilitat en la fase crònica, entre el primer i el tercer any post ictus. La presència de fatiga, problemes cognitius, depressió i inactivitat en el primer any de l’ictus són predictors de deteriorament en la mobilitat més endavant. Aquest deteriorament pot limitar les activitats bàsiques de la vida diària i restringir la participació social.Altres aspectes que es posen de relleu en el document, que ha estat finançat per Allergan, i que permeten definir les actuacions necessàries per a un bon seguiment, són, per exemple, que més del 50% dels pacients presenta disfàgia (dificultat per tragar) després d’un ictus, o que fins un 80% de pacients presenten símptomes urinaris durant el primer any després de l’ictus, com incontinència urinària.Accés al document aquí
22/05/2017

Agenda TSCAT

Elaboració del Pla individual d´Atenció dins del Marc de la LAPAD (PIA) - Nivell Avançat - Barcelona
25/05/2017
Curs
Models d'Intervenció en Treball Social - Barcelona
31/05/2017
Curs
El Diagnòstic i l'Informe Social - Tarragona
01/06/2017
Curs
Tècnica d'entrevista, Eina per al treballador/a social - Girona
01/06/2017
Curs
Presentació del Dossier de treball núm. 1 - Intervenció de Treball Social en Salut Mental
06/06/2017
Acte

Borsa de Treball

Accedir a la borsa de treball és una de les avantatges d'estar col·legiat/da.

22/05/2017
Barcelona
22/05/2017
Barcelona
18/05/2017
Barcelona
18/05/2017
Barcelona