Esteu aquí

Compartir
407 visitas

"El treball social és acompanyament en la dignitat de la comunitat i de les persones"

<p>.</p>

Entrevistem a la guanyadora de la Medalla d’Or 2018 en la categoria de Trajectòria Professional, un reconeixement que atorga anualment el Col·legi pel compromís i la trajectòria professional de col·legiades i col·legiats

03
maig
2018

.

Núria Carrera, Medalla d'Or 2018 en la categoria de Trajectòria Professional
núria carrera, medalla or 2018, trajectòria professional

Núria Carrera, ha estat la Degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya durant dues legislatures (2009-2013 i 2013-2017). Diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona el 1969, Carrera va ser durant anys professora i supervisora de l’Escola Universitària de Treball Social i l’Escola de Treball Social de l’ICESB. En els seus inicis va ser treballadora social a la Mancomunitat de Ciutat Badia, així com al CAP de Salut Mental del Carmel i Col·lectius Infantils de Barcelona. En la seva trajectòria de direcció d’equipaments i institucions, va treballar a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat com a Cap de Serveis i a Creu Roja Catalunya com a directora d’Àrea d’Activitats i Serveis i, posteriorment, com a directora de Responsabilitat Social Corporativa.

També va ser política electa a l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de les polítiques socials, posició que li va permetre valorar l’aliança amb la ciutadania com a eix central de la política.

A més va exercir com a presidenta i diputada de la Comissió de Benestar Social de la Diputació de Barcelona del 1993 al 2003 i com a responsable de la Regidoria d’Immigració de 2003 a 2007. Actualment és membre del Consell Municipal de Dones de l’Ajuntament de Barcelona.

En termes generals, quin aprenentatge has tret de la experiència com a Degana? Què t’ha aportat personalment la teva vinculació al Col·legi?

Gràcies al Col·legi he pogut aprendre a actuar amb més llibertat, sense pressió política ni jeràrquica. Al llarg de la meva trajectòria professional, és aquí on m’he sentit més lliure, ja que he pogut estar al servei de la col·legiatura, de la societat i de la Junta.

Personalment, la professió m’ha permès fer moltes amigues i amics amb qui ens seguirem acompanyant al llarg del temps. M’ha ajudat a enfortir la meva condició de dona i sentir molt dintre meu que sóc treballadora social. També he pogut reconèixer el saber de molta gent, com per exemple el de Teresa Aragonès i el d’altres professionals molt sàvies. He pogut seguir ensenyant i aprenent, en el sentit precís de la paraula. Igualment m’ha permès refer ferides perque després del meu rol dins la política institucional, i després de passar una temporada com de “descans “dins la Creu Roja, tenia la necessitat de tornar a fer projectes pel bé comú, i el Col·legi m’ho va permetre i em va fer veure que això també és fer política. La Itziar González, activista, va ser la persona que em va ajudar a prendre consciencia d’això des del punt de vista emocional. El Col·legi m’ha ajudat a veure que des d’aquí es pot fer política de la bona enfocada a empoderar a la ciutadania i a totes aquelles persones que estem acompanyant.

A més, la meva vinculació al Col·legi, m’ha permès agrair i retornar a la professió tot el que sé i el que estic encara aprenent, pel fet de ser treballadora social. Vull acabar dient que el Col·legi és com una família on totes i tots en tenim cabuda.

 

Com creus que ha evolucionat el treball social des que vas començar a treballar fins el dia d’avui? Queda molt per fer?

El treball social va arrancar deixant endarrere la benevolència per donar una resposta de serveis públics, principalment amb els ajuntaments democràtics. I en conseqüència, va apareixer un treball social molt compromès i de bon nivell tècnic. Però després hi ha hagut una llarga etapa sustentada per una mirada més buròcrata del treball social, en alguns casos.

És probable que en aquests darrers temps és quan tornem a recuperar el compromís amb la ciutadania més vulnerable. L’evolució del treball social ha estat de gran interès perque és molt més visible que mai, tot i que a dia d’avui encara manté moltes fragilitats, com la del reconeixement del rol professional en alguns casos. Però hi ha una inèrcia que ens porta a pensar que l’evolució del treball social seguirà creixent i en positiu.

Des del punt de vista metodològic, el treball social ha avançant en posar a la persona i la comunitat al centre d’atenció. El que encara ens queda per fer és créixer en coneixement en la manera d’intervenir amb els grups i amb la comunitat. I potser, crec, que en el futur creixerem fent coneixement científic en referència a què vol dir acompanyar en la dignitat de les persones. Penso que és una línea que té moltes perspectives tècniques, teòriques i estratègiques que haurem de fer créixer.

 

Com et vas sentir en rebre la Medalla d’Or en la categoria de Trajectòria Professional?

Aquest any, a l’acabar de deixar el rol de Degana, volgudament estava una mica desconnectada del dia a dia de les activitats col·legials. Estava de vacances a un poblet que estimo molt, a Alcanar, i no vaig estar alerta dels resultats. Va ser una gran il·lusió veure que estava en una terna on les companyes i companys havien votat.

Primer de tot, em vaig sentir molt agraïda, amb una gran emoció. Per aquest motiu ho vaig rebre amb gran sorpresa i molta il·lusió perque m’ha permès fer un repàs del meu recorregut professional i emocional al voltant de la professió, d’aquelles etapes més i menys exitoses. Durant els anys que he estat Degana, he posat molta força en aquest premi perquè agafés rellevància com a reconeixement a l’esforç de moltes professionals, moltes d'elles invisibles. Aquest any me l’han donat a mi i m’he sentit molt honorada.

 

Enguany la temàtica de la Medalla d’Or va girar entorn a aconseguir una visió global del què és el treball social. Per aquest motiu, et demanen que defineixis amb una paraula i/o una idea què és per a tu el treball social.

El treball social és acompanyament en la dignitat de la comunitat i de les persones.

 

Quin consell els hi donaries a les futures i futurs treballadors socials?

El primer consell que els hi donaria és que entenguin que aquesta professió és vocacional. No és una professió que puguis exercir sense sentir que el que vols ser és treballadora social. Tard o d’hora et sorgeixen moltes dificultats i has de plantejar-te si vols estar al costat de la gent, de tenir capacitat d’escolta, d'estar al servei dels altres.

El  segon consell que els hi donaria és que busquessin criteris ètics, en el sentit de que els utilitzin per acompanyar a la ciutadania i tenir valentia per manifestar a les institucions on pertanyen, les seves opinions i valoracions perque tenen el privilegi d’estar al costat de la gent i per aquest motiu, la seva opinió és molt rellevant i han d’aixecar la veu i dir-ho.

El tercer, és que segueixin buscant ajuda per créixer. No hi ha prou amb acabar una carrera i posar-se a treballar. Han de continuar formant-se, comprenent la seva acció professional i que aquest és un camí llarg. Igualment els hi recomano realitzar supervisió.

I l’últim consell és que es col·legiïn. El Col·legi només serà poderós si hi ha molta gent compromesa amb mirades diferents.

Per Marta Ribas