Esteu aquí

Compartir
2142 visitas

"El treball comunitari és la manera que tinc d'entendre la disciplina del treball social pel seu compromís amb els valors de canvi, justícia i transformació"

<p>.</p>

El premi de Recerca de Treball Social Dolors Arteman, és un certamen biennal que organitza el Col·legi Oficial de Treball Social amb l’objectiu d’impulsar i motivar les treballadores socials en el camp de la recerca i la investigació. En la seva VIII edició, Marta Ballester ha estat la guanyadora amb "Intervenció comunitària i rol dels Professionals als serveis socials a Barcelona (Catalunya) i Mont-real (Quebec): una anàlisi comparada"

01
febr.
2018

.

Marta Ballester, guanyadora del Premi de Recerca en Treball Social de la VIII edició Dolors Arteman

Diplomada en Treball Social i especialitzada en treball comunitari, Marta Ballester, guanyadora del Premi de Recerca en Treball Social  de la VIII edició Dolors Arteman, ha treballat des del 2004 com a tècnica dinamitzant processos de participació ciutadana i desenvolupament comunitari en diferents organitzacions ciutadanes i administracions públiques.  El 2016 es doctorà amb la tesi “Intervenció comunitària i rol dels professionals als serveis socials a Barcelona i Mont-real: una anàlisi comparada” i actualment es dedica a la formació, assessorament i acompanyament de processos d’intervenció comunitària des de la Cooperativa MARGES, de la qual n’és sòcia fundadora. També és professora associada al departament de Treball Social de la Universitat de Barcelona i membre del Col·lectiu de Professionals del Treball Comunitari de Catalunya. Igualment, des de 2014 i fins 2016 va formar part del Grup de Treball Comunitari del Col·legi.

Què és per tu el treball comunitari i quin paper ha de jugar dins el treball social?

Per mi el treball comunitari és la manera que tinc d’entendre la disciplina del treball social, pel seu compromís amb els valors de canvi, justícia i transformació. I com deia Paulo Freire, per les seves ganes de dinamitzar el món.

Reivindico que un treball social sense treball comunitari, no és treball social. La mirada comunitària ha d’estar present en totes les facetes de la nostra intervenció, tant quan estem fent una entrevista a una família com quan dinamitzem un grup d’ajuda mútua, per exemple.

 

Quins són els motius que et van portar a treballar en aquesta anàlisi comparada?

De la vinculació de la Dra. Marta Llobet al Centre de Santé et Services Sociaux Jeanne-Mance – CREMIS (Centre de Recherche sur les Inégalités, les Discriminations et les Pratiques Alternatives de Citoyenneté) i el conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i aquesta institució, sorgeix l’oportunitat de conèixer el model d’intervenció comunitària quebequès i, concretament, la figura dels organitzadors comunitaris com a professió diferenciada dins el sistema públic de salut i serveis socials. De fet, des de la dècada dels 60, el Quebec ha incorporat l’orientació comunitària al sistema públic, esdevenint un model de referència internacional.

La idea de fer una anàlisi comparada era una ocasió per poder conèixer altres realitats, comparar algunes de les pràctiques d’acció social, aprofundir en les mesures adoptades per un altre territori davant de determinades situacions socials. En definitiva, una ocasió per dotar-nos de noves pistes pel debat sobre l’orientació comunitària als serveis socials catalans.

 

Com vas estructurar la teva investigació? Amb quins inconvenients et vas trobar?

La investigació es va estructurar en diferents fases. En un primer moment, vaig iniciar un procés de revisió de literatura per construir el marc teòric del treball. En aquesta primera fase, volia conèixer com havia estat el desenvolupament dels serveis socials als dos territoris d’estudi, amb una especial atenció al paper que tenia el treball comunitari en els diferents moments històrics. I va ser aquí on em vaig trobar amb un primer inconvenient i és que hi havia un buit significatiu d’informació. Hi mancava documentació escrita que expliqués amb detall el paper que es va donar a la intervenció comunitària durant les etapes prèvies i també en les etapes inicials de la configuració del sistema de serveis socials català i, més concretament, el rol que van tenir les professionals assistents socials contractades per les institucions que oferien assistència social en aquell moment. Per poder solucionar aquest fet, vaig fer un treball d’investigació específic, consistent en la realització de vuit relats de pràctica que recollissin el testimoni de professionals del treball social que havien estat intervenint als barris suburbials de la corona de Barcelona durant els anys 60 i 70. Aquesta etapa de la recerca, va ser un moment realment commovedor i interessant, i estic immensament agraïda a les professionals que van voler compartir el seu testimoni i trajectòria professional.

 

La segona fase va consistir en la realització del treball de camp, que es va fer entre la ciutat de Barcelona i la ciutat de Mont-real, i que va requerir fer una estada al Quebec. Això va suposar un altra dificultat a la recerca, especialment perquè va requerir un esforç afegit pel fet d’haver de situar-me en una societat nova per a mi i haver de parlar un idioma que no era la meva llengua materna o habitual. A més de les dificultats per comprendre sigles, noms d’organismes o recursos, zones territorials o altres referències contextuals!

 

A partir d’aquí, vaig iniciar tota la tasca d’anàlisi intensiva del conjunt d’informació recopilada i la redacció de l’informe de resultats i conclusions. Aquesta va ser una etapa llarga i feixuga, però realment apassionant.

 

Per què vas escollir centres de CSSS Poble-Sec (Barcelona) i CSSS Jeanne-Mance (Quèbec)?

La recerca es va basar en la investigació comparada a partir del mètode de l’estudi de cas, que em va dur a seleccionar dos casos, un a Barcelona i l’altre a Mont-real. A l’hora d’escollir-los, vaig partir del criteri de l’interès del cas. És a dir, escollir aquelles experiències que fossin especialment interessants pel fet d’haver-hi una aposta organitzativa diferencial en l’impuls i desenvolupament d’intervencions comunitàries des del centre, en comparació amb la dinàmica general de la xarxa de centres de serveis socials bàsics de la ciutat. Cal dir, també, que Barcelona i Mont-real són ciutats que comparteixen característiques que les aproximen.

 

Quins són els factors que expliquen les diferències en l’evolució d’aquestes pràctiques en cada context?

Els factors que expliquen les diferències en l’impuls de les pràctiques comunitàries als serveis socials als dos contextos estudiats són molts i diversos. Alguns d’ells són la trajectòria històrica del treball comunitari a cada país, el marc organitzatiu dels serveis socials, el mandat institucional, el rol que juguen les direccions del centre, el treball comunitari, l’existència d’un perfil professional especialitzat o polivalent, disposar o no de documents-marc de referència de la pràctica i les característiques dels territoris en són alguns, entre d’altres.

 

Si aprofundim en el factor que fa referència al mandat institucional que hi ha en treball comunitari als serveis socials, observem que al Quebec l’organització comunitària està integrada dins la cartera de serveis socials i concebuda com un eix estratègic transversal dins el pla d’actuació d’un centre de serveis socials, fet que dóna un marc clar i legitima la intervenció comunitària. En canvi, el treball comunitari als SSB catalans malgrat que apareix a la llei i als documents institucionals, a la pràctica no és un encàrrec clar i tampoc es concreta en una forma d’organització dels equips i del treball que garanteixi el seu efectiu impuls.

 

I les característiques en comú?

La recerca posa de manifest que, tant al cas de Barcelona com al cas de Mont-real, les direccions del centre juguen un paper clau en el lideratge del treball comunitari dins l’organització, sent una variable que explica l’aposta comunitària als dos casos. En ambdós centres, les direccions vetllen per la visibilització i el reconeixement del treball comunitari dins la institució i pel posicionament del centre a la xarxa comunitària, també aporten una mirada global al conjunt de pràctiques que es duen a terme, connectant-les amb els reptes i les oportunitats de l’entorn.

 

Una altra de les característiques en comú identificades és que, als dos centres, s’han donat estratègies similars d’organització interna dels professionals de l’equip en apostar per la creació d’un equip d’intervencions comunitàries. Ambdós equips es creen amb la necessitat de visualitzar i estendre el treball comunitari a nivell de centre, impulsar projectes comunitaris, desenvolupar intervencions des d’un plantejament més global i estratègic, o intercanviar coneixements i donar-se suport entre professionals.

 

Ets la guanyadora del Premi de Recerca en Treball Social  de la VIII edició Dolors Arteman que organitza el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, t’ho esperaves?

No m’ho esperava pas! En primer lloc perquè crec que, cada cop més, s’estan fent recerques molt interessants i rigoroses en treball social, cosa que demostren les anteriors convocatòries del Premi. I, en segon lloc, perquè la meva recerca tracta d’un tema encara minoritari entre la nostra professió, com és el treball comunitari, fet que em feia pensar que potser pogués considerar-se menys interessant o pertinent. Però celebro que no fos així!

Penso que són aquestes accions les que poden ajudar a reapropiar-nos del treball comunitari des del treball social, a posar el treball comunitari al centre del debat i contribuir a la reflexió sobre el model d’intervenció social als serveis públics i, més concretament, als serveis socials bàsics.

 

Com valores que el Col·legi impulsi aquest premi de recerca que es celebra cada dos anys amb l’objectiu d’impulsar la investigació realitzada pels treballadors socials?

Ho valoro molt positivament! Crec que estarem d’acord en la necessitat que la investigació en la nostra disciplina s’incorpori d’una manera més natural, més integrada, a l’activitat professional quotidiana, i crec que aquest Premi pot ser un incentiu per a les companyes que volen iniciar-se en la recerca, o que volen donar a conèixer investigacions que estant duent a terme.

A més, el fet que el Premi tingui una publicació en paper permet arribar més lluny en la divulgació de resultats d’investigacions, tant entre els/les companys/es treballadors/es socials, com entre companys/es d’altres disciplines. En definitiva apropar la recerca-acció com un binomi que ha de ser possible en treball social.

Per Marta Ribas

 

Descarregar-se el monogràfic